Després de
diversos dies per aquí... ja hi tornem a ser! I després d’un parell de dies
d’assimilar que les vacances han acabat... comencem a afrontar la recta
final... i només per a mi, si no també els infants de la classe dels “astronautes”.
Aquestos
dies hem aprofitat per introduir algunes de les lletres de l’abecedari que
encara no tenim cap referència fonològica, cap nom, ni cap paraula; o en
paraules dels infants, “lletres que en
Tomeu encara no ens ha portat”.
Qui és en Tomeu?
Com és que porta lletres? De què va tot això? Us ho esteu preguntant, no? Si...
a mi també em va resultar un poc estrany quan vaig arribar... tots els nens
sabien que la “T” era la lletra de Tomeu... però a en Tomeu l’he conegut
aquesta setmana.
Les tutores
de 4 anys tenen un sistema que m’ha encantat a l’hora de presentar lletres als
infants. D’aquesta forma no les presenten totes d’un cop fent que els nens es
puguin embolicar o bloquejar amb tanta informació. Aquest sistema comença
presentat només les lletres que són inicials dels nens que conformen el grup. D’aquesta
forma, l’escriptura natural es veu reforçada gràcies a aquest primer contacte
amb l’escriptura. A més a més, és molt significatiu per a ells ja que són els
noms de tots els companys.
Després
comencen a presentar la resta de lletres amb una titella que tindrà un nom que
comenci amb una de les lletres que manquen, en el cas dels astronautes la T de
Tomeu. Així presenten la titella que els acompanyarà fins que coneguin totes
les lletres amb una lletra que podran associar fàcilment.
A partir d’aquí,
cada cop que en Tomeu ve a visitar al grup, els nens ja saben que coneixeran
una lletra nova. Els hi plantejarà un problema que es resoldrà amb una paraula
que comenci per la lletra que pretenen presentar i, finalment, faran una feina
significativa sobre aquesta lletra.
El cas que
us presento avui em fa molta il·lusió, perquè aquest dia el Tomeu i en Bernat[1] tenien
un gran problema. Acabaven de conèixer la K, però no sabien cap paraula amb
aquesta lletra. Van preguntar a tots els nens i tampoc en sabien. Però quan em
van preguntar a mi, vaig aparèixer amb el meu kimono de karate i els hi vaig
explicar que karate s’escriu amb K, igual que kimono. Després vàrem fer un
parell de jocs de karate que vaig dirigir jo amb els dos grups.
En Tomeu i
en Bernat, al dia següent, havien portat la K de Karate per a penjar al nostre
abecedari amb una foto meva fent karate.
 |
| Imatge que es troba penjada a l'abecesadi de l'aula. Fotografia propia. |
És per això
que les etiquetes d’avui mereixen ser COL·LABORACIÓ, perquè he tingut la sort
de poder formar part d’aquesta estratègia educativa tant interessant i
significativa pels infants; i ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ, perquè penso que el
procés d’aprenentatge de lecto-escriptura dels infants es veu molt afavorit amb
aquesta estratègia i aquest procés està íntimament lligat a la comunicació dels
nens i nenes, perquè l’escrit també és una eina de comunicació que utilitzem a
totes hores i, moltes vegades, sense adonar-nos-en.
A més a
més, trobo essencial esmentar també la competència de REFLEXIÓ I INNOVACIÓ, ja
què durant el grau he escoltat moltes vegades les teories de l’escriptura
natural, el procés d’aprenentatge de lecto-escriptura, etc. Però no havia
tingut ocació de veure com realment es treballava i m’ha semblat una activitat
molt senzilla i interessant pel fet de la il·lusió que li posen i transmeten
als nens. Després, un cop fem escriptura col·lectiva, aquests avenços es
perceben de seguida i fa molta il·lusió veure com ens infants han après allò
que els hi mostres, aparentment, amb una activitat tant senzilla que podria
inclús passar desapercebuda.
Espero us
hagi agradat aquesta estratègia i us animeu a posar-la en pràctica.
Petonets
i... fins aviat!
Patricia Pinar Roig.
☺♥♫
[1] En Bernat és la titella de la classe de les “motos”, que utilitzen el
mateix sistema però el nom de la titella és un altre perquè la T ja la coneixien.
No hay comentarios:
Publicar un comentario