jueves, 2 de abril de 2015

O psicomotricitat, o filosofia 3/18!

Hola a tots i a totes!

M’he adonat que una de les coses que us havia de haver parlat i que encara no he fet és la psicomotricitat. No és que m’estigui amagant per no fer-ho... però aquest trimestre les tutores de 4 anys han tingut molta sort.

Com us vaig comentar en entrades anteriors, el dia que hi ha psicomotricitat, també és el dia que hi ha filosofia 3/18; i el que fan és partir els dos grups en dos de forma que la meitat de cada grup va a fer psicomotricitat i l’altra meitat queda a la seva aula. D’aquesta forma, el grup que queda fent filosofia és més reduït i poden aprofundir més en les reflexions. Després del pati el procés es torna a realitzar canviant el grup que havia fet filosofia pel que havia fet psicomotricitat, de forma que en aquell dia tots fan les dues activitats.

Com he dit, aquest trimestre a 4 anys han tingut molta sort i han pogut fer aquests desdoblaments, ja què hi ha una docent de baixa i la mestra que està cobrint aquesta baixa té una gran voluntat per fer aquests desdoblaments i moltes altres activitats conjuntes quan li toca suport en aquests grups.

I la veritat és que amb aquest sistema, els grups de filosofia i psicomotricitat funcionen molt bé, ja que aconseguim tenir un grup reduït pensant i un grup gran heterogeni jugant, augmentat així les relacions entre els dos grups de 4 anys.

No obstant això, quan la docent que cobreix la baixa no ha pogut venir per qualque motiu, les tutores no s’angoixen per res, es posen d’acord i una fa psicomotricitat abans del pati i l’altra queda fent filosofia; i després del pati al contrari. Així que durant aquests dies, només he pogut observar una sessió de psicomotricitat ja que les demés jo quedo amb la meva tutora fent filosofia, i la veritat que m’ha agradat molt.

La sessió l’ha fet na Ana, la meva tutora. I seguint les directrius que proposa Aucouturier, la sessió es va dividir en:

-          Ritual d’entrada, on es llevaren les sabates i entraren a la sala esperant a la resta de companys per escalfar un poc abans de començar.

-          Fase d’impulsivitat, on tiraren la torre de mòduls quan la tutora ho va dir.

-          Fase d’expressivitat motriu, on juguen directament amb els mòduls i la resta de companys. En aquesta fase també trobem el joc simbòlic, que s’incita habitualment una estona després d’haver començat quan es treuen altres materials com teles, pilotes, etc.

-          Fase de representació, on els nens expliquen a què han jugat i amb qui i ho representen mitjançant diverses tècniques: fang, plastilina, dibuixos, etc.

-          Ritual de sortida, on tornen a muntar una torre per als propers nens, es posen les sabates i tornen a classe.

El que em va cridar molt l’atenció, no va ser que la tutora no s’ofegués en un got d’aigua quan va veure que la docent que fa de psicomotricitat no venia aquell dia, si no que durant la fase de representació, un cop van haver parlat tots sobre el joc que havien fet, va portar un gran tros de paper continu on els infants s’havien d’inventar abans un conte entre tots. I em va sorprendre molt el fet que allò que passava a la història era molt semblant als jocs que havien fet els infants durant la sessió i hi havia pirates, princeses, bruixes, etc.

Per al proper trimestre tornarà la docent que estava de baixa... potser sigui qüestió de anar a veure alguna sessió de psicomotricitat per poder contar-vos altres coses; encara que pel que m’han dit... no sé si em fa gaire gola compartir espai i temps amb aquest personatge que encara no conec...

Bé doncs, amb tot això que us he dit, us explico les etiquetes que considero que he de posar avui. Són: PSICOMOTRICITAT, ja què us he explicat la meva vivència amb l’única sessió de psicomotricitat que he fet fins ara; CONVIVÈNCIA, ja que crec que el fet de poder coordinar-te amb la mestra de suport en aquestes estones és de vital importància per a què el funcionament de les dues activitats a la vegada sigui tant significatiu per als infants com productiu per a les mestres; i AUTOCONCEPTE PROFESSIONAL, ja que com he dit, encara que la coordinació sigui molt bona i t’acostumis a treballar així de bé, has de ser prou autosuficient i organitzat com per no angoixar-te si de sobte no pots dur a terme les sessions com estaven plantejades o, com és el cas del proper trimestre, si canvien la mestra de suport.

Us deixo una foto de la sala amb la torre muntada per a què us faceu una idea de com és... nota mental per a la propera entrada de psicomotricitat... FER FOTOS!
Fotografia extreta de la página del centre, link:
<http://cplurgell.blogspot.com.es/p/pati-zona-del-gimnas-pati-zona-de-la.html>
 
Petonets i... fins aviat!!
Patricia Pinar Roig
 

 
 

miércoles, 1 de abril de 2015

Proves de matemàtiques: participar en avaluacions!

Hola de nou a tots i a totes!

Avui us vull parlar de les proves de matemàtiques al nivell de 4 anys.

Quan vaig començar les pràctiques, tant les proves de lecto-escriptura com les de matemàtiques estaven a punt de ser passades ja què les avaluacions el segon trimestre estaven a punt de començar.

Em feia molta il·lusió veure com eren unes proves com aquestes, però sabia que jo no podria passar proves com aquestes. La meva tutora, na Ana, va explicar-me com es portaven a terme aquestes proves i quan vaig preguntar si volia que l’ajudés, va dir-me que les proves de lecto-escriptura les volia passar ella perquè li interessava molt veure el desenvolupament que havien fet els infants des del començament del curs fins ara.

No obstant això, quan va veure el meu interès per aquestes tasques, va dir-me que si volia passar jo les de matemàtiques. Jo, molt agraïda i il·lusionada vaig acceptar de bon grau. Ella va explicar-me que havien de fer els infants en cada prova i com havia d’avaluar... i va deixar-me amb un llistat de nens que havia d’anar agafant de dos en dos per passar aquestes proves.

En un primer moment vaig pensar que em faria molta il·lusió col·laborar en aquesta avaluació... més tard vaig arribar a creure que no se com m’ho faria. Em trobava davant d’un arma de doble caire. La il·lusió de fer aquestes proves es veia eclipsada per la por de fer-ho malament, de no saber com fer entendre els infants l’activitat sense dir la resposta i d’avaluar de forma correcta a cada nen (encara que després n’Ana em supervisaria).
Les proves que havia de passar consistien en dues fitxes, una on havien de representar de grafia a quantitat (Fig. 1a i 1b), i una segona on havien de representar de quantitat a grafia (Fig. 2a i 2b). En el nostre cas, per fer-ho més significatiu pels infants, les proves estaven ambientades al nom de grup: els astronautes.

Fig. 1a


Fig. 1b
Fig. 2a

Fig. 2b


Un cop ja vaig estar passant les proves, vaig veure que hi ha moltes formes per enganxar al nen o la nena a fer la feina i incitar-lo a pensar. Les avaluacions per altre banda van costar-me un poc més. Em vaig trobar davant d’un gran dilema per mi... el fet de no entendre jo com un infant pot entendre la quantitat cinc sense entendre la quantitat tres abans. O pitjor encara... com podien comptar la quantitat tres, escriure un quatre... o no saber copiar la grafia cinc. Mil milions de mals de caps que s’esdevingueren en aquell moment i que no seria capaç d’expressar perquè ni jo mateixa entenc el que no entenc.

Més tard vaig arribar a comprendre la diferència entre el traçat, la motricitat, la capacitat d’abstracció i associació, i moltes altres dades que si, em sonaven de haver-ho vist a classe, però com no ho havíem posat en pràctica no havia acabat d’assimilar ni acomodar...

Per tant, les etiquetes d’avui seran: COL·LABORACIÓ, ja que he ajudat a passar les proves d’avaluació del segon trimestre, en aquest cas les de matemàtiques; i APRENENTATGE AUTÒNOM, ja què n’Ana va explicar-me en què consistia cada prova i vaig ser jo qui les va passar cercant les estratègies necessàries per no dir respostes i fer pensar els infants.

Espero que us sigui igual d’interessant que a mi!

Petonets i... fins aviat!

Patricia Pinar Roig