IV Olimpíada pagesa CEIP L'Urgell.

Hola a tots i a totes un altre cop...

Avui, a Sant Josep de sa Talaia, a l’escola de L’Urgell, s’inaugura la IV olimpíada pagesa!

La jornada comença amb molta il·lusió per part dels docents d’infantil i primària, per part de les famílies que hi participen aquest cop, i per part dels infants que porten setmanes esperant que arribi aquest dia per passar-lo juntament amb els seus padrins i/o fillols.

Potser us pregunteu que és això de padrins i fillols. Aquesta proposta per part del centre no és més que una unió que realitzen entre els infants de primària i els de infantil. Un grup dels més grans fan de padrins d’un grup dels més petits i s’escullen a començament de curs durant un dia de els dos grups passen les hores lectives junts, jugant i apropant-se. A final de la jornada es fan les parelles, encara que de vegades un padrí té més d’un fillol. Aquesta unió es reforça durant tot el curs amb activitats que plantegen entre els dos grups i  amb jornades com la que us exposo avui.

La olimpíada pagesa és una jornada on tant infantil com primària en volca en passar un dia d’activitat, diversió i apropament a la cultura eivissenca. Per això, en divideixen tots els infants de l’escola en 24 grups. Cadascun d’aquests té com a cap d’equip un tutor-docent que anirà guiant el grup cap a les proves que han de realitzar en cada moment i tindrà cura dels infants.

És per això que, cada aula demana l’ajut de dos pares per què siguin ells els qui estiguin al front de les proves a realitzar, ja que amb tants grups, és impossible que hi hagi docents suficients com per que estiguin a les proves i amb els grups alhora.

El que més em va cridar l’atenció és la il·lusió amb que els pares demanaven col·laborar en aquestes jornades per tal de dur a terme les activitats que es proposen, portar material, ajudar a muntar les activitats, etc.; així com la conscienciació de col·laborar amb altres pares per tal que aquesta jornada sigui significativa per a tota la comunitat educativa, fet que s’aconsegueix i s’observa només veient les ganes amb les que esperen aquest dia tots els infants.

Després de les activitats, la jornada va acabar amb l’actuació de Jaume Barri, animador que no tenia el plaer de conèixer i que em va encantar ja que va aconseguir que tothom estigués ballant, jugant i passant-s’ho bé durant una bona estona. Inclús va aconseguir que a la hora de recollir, tots els infants estiguessin amb el seu tutor a punt per tornar a les aules, recollir i tornar a casa.

És per això que les etiquetes d’aquesta entrada seran: CENTRE, ja què aquesta jornada reflexa la coordinació de tots els membres de la comunitat educativa, tant d’infantil com de primària; FAMÍLIES, ja què la participació d’aquestes en la olimpíada pagesa és essencial per poder dur a terme la jornada; i REFLEXIÓ i INNOVACIÓ, perquè considero que aquesta iniciativa és una molt bona idea per apropar a tothom a la cultura d’Eivissa i, a la vegada, passar un dia en un grup heterogeni on els grans tenen cura dels petits encara que haguessin de sortir fins i tot del centre per realitzar algunes proves.

A continuació us deixo un parell de fotografies sobre algunes de les proves com: trencada d’ametles, la prova porca, o la cursa de “carretilles”. Ah! Clar... i la foto de totes les practicants amb el pertinent mocador vermell de la jornada!



Trencada d'ametlles.



La prova porca.



La cursa de "carretilles".



La manada de practicants de L'Urgell: Toñi, Laura, Sonia, Rebeca i Patri.

També un deixo un vídeo de Jaume Barri, una entrevista que he trobat just per casualitat (cercava una actuació per a què veiéssiu com anima), però aquest vídeo mostra més: el perquè fa el que fa i com.

 

Espero us agradi... ens veiem en res!

Petonets i... fins aviat!

Patricia Pinar Roig

☺♥♫

El meu vídeo per al seu projecte.

Hola de nou!

Ja tornem a ser per aquí i avui us vaig a contar una gran experiència que he tingut la oportunitat de viure amb el meu grup-classe i la meva tutora.

La setmana passada vaig endinsar-me en el món dels astronautes, dels coets i de l’espai. Els infants de la meva aula, els astronautes de 4 anys, estan fent un projecte sobre els coets. El que volen saber és com són les naus espacials per dins. Personalment, m’hauria agradat començar el projecte amb ells, de bell nou, però he arribat que ja tenien el projecte començat.

Sobre les seves hipòtesis, n’hi ha de tot tipus: que tenen volants com els dels cotxes, que els seients porten cinturons, que hi ha un micròfon pel que dius el que vols i te surt per un cable, etc. Però encara hem d’esbrinar moltes coses sobre com són les naus espacials per dins per construir-ne una. El que si sabem és que volar, volar... no volarà... perquè a en Nico li fa por estar tan lluny de sa mare, en Nilo diu que com no coneixem l’espai ens podríem perdre i na Nayara pensa que és millor que no voli perquè ningú de nosaltres sap conduir una nau espacial.

Així i tot en farem una per poder jugar-hi a classe, encara no sabem com perquè hem de pensar d’on traurem tota la informació necessària per començar a crear la nostra pròpia nau. De moment, en l’assemblea hem pensat que podem enviar una nota als pares per si saben alguna cosa (i ja l’hem fet), cercar per Internet o també hem pensat que podríem anar a la biblioteca de primària per veure si allà tenen algun llibre  que parli sobre les naus espacials.

En aquest moment, li vaig proposar a n’Ana, la meva tutora, que què li semblava que fes vídeo/conte audiovisual sobre la vida dels astronautes. La idea li va semblar ideal, les dues pensàvem que els hi podria ser molt significatiu i que, adaptant el vocabulari, podrien entendre moltes més coses que llegint-los un llibre o veient vídeos amb un vocabulari molt tècnic.

Així que m’hi vaig posar. Per fi podria col·laborar en el projecte que havia agafat començat, fet que m’il·lusionava moltíssim. I també podria mostrar la meva habilitat audiovisual, aquesta que certs mestres m’han dit que no tenia assolida... El que no sabia era tot el que comporta posar tot el “Discovery Channel” i els documentals de “Así se hace” en llenguatge de 4 anys, ni com era de complicat explicar-li a infants de 4 anys que a l’espai les coses volen perquè no hi ha una cosa que es diu gravetat. GRAVETAT! Us recordeu quan ho vàreu aprendre vosaltres? Intenteu explicar-li què és la gravetat a un nen a veure si us és fàcil...

Després de pensar que m’havia precipitat massa amb la meva proposta, vaig aconseguir com fer-ho entendre... ara el meu dubte era el següent: la durada del vídeo. El faig llarg i explicatiu de forma que ho entenguin d’una, o el faig curt i condensat de forma que es pugui veure totes les vegades que vulguin i que es pugui anar parant i explicant? No us cregueu que és fàcil.

Vaig optar per fer-lo curt, tractant d’explicar tot allò que sabia que tenien curiositat: com es preparen els astronautes, com s’enlaira la nau (amb compte enrere i tot), com porten a terme les rutines a la nau i com fan els experiments els astronautes i com torna a la Terra el coet.

Quan la meva tutora el va veure, es va quedar bocabadada. Va dir-me si el podia posar a l’ordinador de l’aula per a què els infants els veiessin quan volguessin. Inclús la mestra de suport l’utilitza per apropar més el nen amb necessitats als coneixements de la resta del grup.

El que més m’emociona d’això no és la valoració positiva de les mestres, que també; sinó el veure com a les assemblees dels projectes els infants diuen coses que apareixen al vídeo perquè ho recorden i els hi ha cridat l’atenció. M’emociona molt veure com els nens aprenen amb una cosa que he fet jo i de poder utilitzar una eina com la PDI que la meva tutora, sigui pel que sigui, no utilitza molt sovint.

Així doncs, les etiquetes d’aquesta entrada seran: DISSENY, ja què he set jo la que ha agafat la iniciativa de fer el vídeo que ha acabat ajudant moltíssim als infants en el seu projecte; i TREBALL COL·LABORATIU, ja què per fi he aconseguit endinsar-me de tot al projecte que estan realitzant, sentint-me una astronauta més i deixant de banda la simple observació d’activitats i sent jo la que en proposa de noves i innovadores.

Espero que això continuï així, perquè cada cop més m’encanta el meu grup i la meva labor docent dintre de l’aula.

Us deixo el vídeo que he fet... Espero us agradi!
 

Petonets i fins un altre “ciber-nautes”!!

Patricia Pinar Roig.

☺♥♫

La Vella Quaresma: primer contacte vivencial amb la filosofia 3/18.

Hola a tots i a totes.

Avui ha set aquell moment en totes les pràctiques en què passes de l’observació activa a l’acció sense previ avís. I dic sense previ avís, perquè d’un moment per l’altre, a la meva companya Sonia i a mi, ens han dit de fer la sessió de filosofia 3/18.

La situació ha set la següent: els dimecres, els infants de quatre anys fan filosofia i psicomotricitat. Normalment, es divideixen els grups de forma que la meitat del grup queda a l’aula i l’altre meitat fa psicomotricitat (uns abans del pati i després els altres). D’aquesta forma, a psicomotricitat hi ha 25 nens de les dues aules, i a cada aula la meitat de cada grup, fent que les sessions de filosofia siguin més enriquidores.

Però què ha passat avui? Doncs bé, la docent que fa les sessions de psicomotricitat ha hagut de marxar després del pati, així que entre les dues tutores i na Sonia i jo ens hem repartit les tasques a fer. La tutora de “les motos” ha fet la sessió de psicomotricitat, la meva tutora ha fet la sessió de filosofia a la seva aula i na Sonia i jo, supervisades per una porta per la meva tutora, hem fet la sessió de filosofia a l’aula de na Sonia.

Les meves sensacions han anat fluctuant durant tot el dia. Al principi estava molt nerviosa, ja què no només era la primera sessió de filosofia que feia a la meva vida, sinó que a més a més, tampoc coneixia molt bé als infants d’aquell grup.

Però bé, havíem de contar el conte de “Carnestoltes i la vella Quaresma”, aprofitant que estàvem en carnaval. Després havíem de incitar als nens a què pensessin com seria la vida si tothom visqués com Carnestoltes, o tothom visqués com la vella Quaresma. I finalment, havíem de mostrar el quadre de Goya (autor que estan estudiant) pertinent; en aquest cas: “El entierro de la sardina”.

 

Aparentment no semblava difícil. La meva por a contar contes ja l’havia passat l’any passat amb les primeres pràctiques. Però clar... no penses que el grup no és el mateix i que has de fer doble esforç per arribar a tots els nens i captar l’atenció de tots. I a això, sumar-li que jo era un objecte estrany en aquell espai i per a aquells nens.

Així i tot, després de canviar el to de veu cent vegades, fer bromes diverses per recaptar l’atenció, fer callar i atendre mil vegades i inventar-me totes les preguntes inimaginables per tal d’encaminar els infants a que donessin les respostes acord al que cercàvem, l’activitat va sortir. Potser no com esperàvem, perquè encara que sempre hi ha coses que es podem millorar, quan estàs amb aquests nervis a sobre, l’últim que imagines és que la fotocopiadora també dirà de rompre’s en aquell moment fent que la darrera activitat no pugui acabar-se. Però això ja és filar massa prim... i na Sonia i jo sabem que això no ha set per falta d’experiència nostra, encara que ja ho tenim present per properes sessions.

Vam acabar el dia molt satisfetes del treball que havíem desenvolupat, contentes de l’experiència i agraïdes, perquè en acabar la sessió ens van proposar a les dues que programéssim el següent trimestre de filosofia amb elles i que les dugéssim a terme nosaltres.

Sabem que no serà fàcil, sabem que ens equivocarem molt i sabem que ens falta molt per aprendre. Però també sabem que ningú neix ensenyat i que les nostres tutores també han set practicants en qualque moment. I això fa que l’ajuda que ens estan donant es faci notar dia rere dia amb tot el que estem aprenent.

Per això, les etiquetes d’avui són: RUTINES, ja que hem fet la sessió de filosofia, de forma que  hem aconseguit no trencar la rutina del dia i que la meitat del grup quedés penjat amb una sessió de filosofia menys; i ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ, ja què crec que és el que més he treballat amb aquesta sessió avui: tots els tipus de comunicació que podia fer servir amb els infants.

Un deixo el vídeo del conte de “Carnestoltes i la vella Quaresma”. He aconseguit trobar-ne un que utilitza els mateixos dibuixos que teníem na Sonia i jo al conte que vam fer servir. Espero que us agradi...

 

Petonets i fins un altre!!

Patricia Pinar Roig.

☺♥♫

________

Referències bibliogràfiques:

• Imatge extreta del link: <http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/97/El_entierro_de_la_sardina_Goya.jpg>
• Vídeo extret del link: <https://www.youtube.com/watch?v=oOc2mD-Fliw>.

Racons mesclats: un nou concepte!

Hola a tots i a totes!

Sóc na Patricia Pinar i us vull donar la benvolguda a tots al darrer bloc del grau d’educació infantil: el Pràcticum II. I sembla mentida, però ja quasi veig la llum al final del túnel, la llum que creia que no arribaria a veure mai.

Aquest any estic molt contenta, per diversos motius, la classe que m’ha tocat “els astronautes”, de quatre anys, són encantadors i m’han rebut de la millor forma possible (encara que tingués un poc de por al principi). D’altra banda, la meva felicitat es deu a què a les meves pràctiques he coincidit amb un grup meravellós de companyes de classe: na Laura Balanzat, na Toñi Bayón, na Rebeca de Celis i na Sonia Morenas. Déu les cria i elles s’ajunten... ja ho diuen.

M’encanta el grup de treball i m’encanta el centre: el CEIP L’Urgell, a Sant Josep, que encara que estigui lluny de casa, era la meva primera opció per la filosofia educativa de la que m’havien parlat. Una filosofia que es recull en un context rural i adreçat a que els infants, de tot arreu del món, coneguin allò que els envolta, la natura i els costums. Però això us ho aniré explicant en pròximes entrades.

Com he dit, la filosofia de treball d’aquest centre, encara que està en procés de canvi en alguns nivells, es basa en la individualització dels infants, els treball per racons i molts altres aspectes.

Avui, però, ens centrarem en els racons, ja que quan vaig arribar al centre va ser el primer del que hem van parlar. La frase va ser: “estem acabant de muntar els racons mesclats, perquè com decideixen els infants, encara hem d’acabar de donar-li l’enfocament que volem treballar”. No us puc explicar com va quedar la meva cara... conec quadres abstractes de Miró més fàcils d’explicar...

Què vol dir racons mesclats? Enfocament? Ai, ai... a quina assignatura he fet jo això!? Si... després del petit atac al cor que quasi em dona, n’Ana, la meva tutora, va explicar-me de què anava aquest enigma.

Els racons mesclats no són els mateixos racons d’aula. Els infants a l’Urgell fan filosofia 3/18, projectes i racons. La majoria de conceptes els adquireixen amb aquests últims. Els que es poden trobar a l’aula, s’enfoquen a l’aprenentatge de lectoescriptura i coneixements matemàtics com la sèrie numèrica o la lògica. Però els racons mesclats són un altre món.

Per començar, els infants dels dos grups de quatre anys, després de diverses assemblees conjuntes (si, els cinquanta junts) decideixen els racons que volen i la quantitat d’infants que hi poden anar a la vegada a cada un, però compte, que han de cabre el mateix número de “motos” que d’”astronautes”, sent doncs nombres pars 3 i 3, 2 i 2, 1 i 1, etc. Després arriba la part difícil com a docent: enfocar cada racó a un aspecte que es vol desenvolupar amb els infants perquè tal com em va contar n’Ana: “ells decideixen el racó, però l’enfocament el plantegem nosaltres i això és el que fa que un racó funcioni com nosaltres volem, amb l’objectiu que volem aconseguir, encara que sempre n’hi hagi després merament lúdics”.

Això em va cridar molt l’atenció i les ganes de les dues professores del nivell per a què funcioni em va encantar, perquè em va deixar molt sorpresa com van arribar a la conclusió que amb el racó de “cookie monster”, a més de fer galetes i treballar quantitats, també desenvolupen motricitat fina que, més tard, es veu reflectida en els traçats gràfics dels infants; com amb el racó de construccions de “lego”, no només treballen la motricitat gràcies a les peces petites, sinó les sèries matemàtiques amb exemples de construccions que els infants acaben reproduint per fer un vaixell, un cotxe o un camió.

Però on posem tot el que demanen? Que utilitzem per muntar aquests racons? Jo també tenia els meus dubtes, però amb l’autonomia que han aconseguit amb aquests infants saben que poden utilitzar les dues aules, l’entrada, els passadissos i el pati; ja que per organitzar, ja s’organitzen els nens amb plafons tan senzills com enganxar les seves fotos al plafó de cada racó, sabent ja si caben o no en aquell moment.

I no només això. També tenien dubtes, per exemple, amb el racó de “hoquei”. Doncs bé, cap problema, demanaren a la professora d’educació física de primària que els expliqui com podien fer-ho. La gran sorpresa quan aquesta docent va baixar amb un plafó explicatiu que els infants van entendre de seguida i amb material que els hi va deixar per construir el racó; establint així treball col·laboratiu entre els docents d’infantil i primària.

Doncs si, aquest va ser el primer bon sabor de boca que m’ha donat l’Urgell amb aquestes noves i darreres pràctiques. Per això, les primeres etiquetes que posaré són: ESPAIS I MATERIALS, perquè m’he adonat que amb l’autonomia que es pot aconseguir amb els infants, és indiferent el lloc on posis el racó si els objectius estan ben enfocats i cadascú sap que pot i que no pot fer a cada lloc i amb cada material.

També vull etiquetar l’ACTITUD ÈTICA DOCENT, perquè encara que haguessin pogut posar qualque tòpic als racons de “ball”, “pepes”, “maquillatge” o “lego”, per exemple (i que era el més fàcil), van voler adaptar-lo a tots els gustos amb disfresses de tot tipus, cases reciclades d’un projecte de construcció d’una maqueta anterior, fotografies de maquillatges de diverses cultures, o peces de construcció sense morfologia definida com un vaixell pirata o un castell medieval com els que es veuen a la televisió.

Que us sembla fins aquí? Us deixo algunes fotos de la quantitat de racons mesclats que tenen.

...

Això promet, eh? Heu vist que bé ens ho passem?
Fins i tot nosaltres encara que no poguem fer com els nens i nenes...

Ens veiem aviat amb moltes més coses!!
Petonets i fins un altre!

Patricia Pinar Roig.

☺♥♫