Avui és un
dia molt especial... perquè per fi he pogut fer una sessió de psicomotricitat!
Com ja sabeu, en aquest centres desdoblen el dia que hi ha psicomotricitat i
filosofia per a aprofitar millor el temps de filosofia amb el grup.
Però com ja
vaig dir i prometre a l’altre entrada de psicomotricitat, us havia de presentar
una sessió com a tal per mostrar-vos com ho fan en aquest centre. I encara que
un poc tard, el dia ha arribat.
He demanat
a la meva tutora si podia fer ella la segona sessió de filo del dia i jo anar a
psicomotricitat. Tenia un poc d’angoixa per haver de perdre’m una de les
sessions. Però també em feia molta il·lusió veure com ho fan a psicomotricitat.
Doncs bé,
he de dir que la forma en què duen la psicomotricitat a la pràctica és
exactament la mateixa que com es porta a terme en la teoria: sí, es pot!
A més a
més, és molt interessant veure com els infants dels dos grups es relacionen en
un espai i amb un joc tant desinhibidor com és el moment de psicomotricitat.
Les relacions he vist que es veuen afavorides i, tenint en compte que els
infants que tenen un joc insà no es troben al mateix grup, el context és ideal
per al desenvolupament integral dels nens mitjançant el moviment. De fet, nens
que pensava que serien molt dependents d’un altre company, en crear un grup
heterogeni com aquest, es creen unes relacions de les que s’esdevenen uns tipus
de jocs molt diferents a com estava a veure dintre de l’aula o al pati i què,
curiosament, només hi tenen lloc al moment de psicomotricitat.
De fet la
meva tutora em va advertir d’això mateix. La frase de fet va ser “hauries de poder veure més sessions de
psicomotricitat i veuries com el mateix joc que han deixat en acabar la sessió,
és amb el que comencen la següent”.
Hauré de creure-la,
perquè de veres que sembla que els infants entren en un altre espai-temps
totalment diferent que els fa treure tot allò que contenen a dintre durant la
resta de dies. De fet, penso que potser seria profitós que tinguessin més
sessions de psicomotricitat a la setmana. Però bé, també està molt bé que facin
piscina un dia a la setmana tenint en compte que vivim a una illa i, quan anem
a la platja, és millor que els nens tinguin certs coneixements de flotabilitat
pel que pugui passar.
Amb tot
això que us he contat avui, considero que les etiquetes han de ser:
PSICOMOTRICITAT, òbviament perquè he pogut veure una sessió i tot el món tant
interessant que s’hi esdevé. De fet, un cop n’he fet una, m’hauria agradat
poder haver-ne vist més, perquè m’he quedat amb ganes de veure més sobre
aquestes relacions, els jocs i allò que m’ha comentat la meva tutora.
Per altra
banda, també voldria etiquetar aquesta entrada amb la competència de
CONVIVÈNCIA, que si bé és cert que aparentment no té res a veure, és gràcies a
la bona convivència amb la meva tutora que he pogut acudir a aquesta sessió de
psicomotricitat. Com bé vaig dir fa uns dies, en aquest moment m’ocupo jo de
les sessions de filosofia i quan vaig demanar-li si podria ocupar-se ella per
que jo pogués veure psicomotricitat, no només no me va posar cap pega, sinó que
de fet va dir-me que si hagués volgut veure’n més que no hi hagués hagut cap
problema. Així, que el bon clima que hem tingut les dos durant tot el període
de pràctiques ha creat un vincle on la convivència ha afavorit a les meves
pràctiques i als meus treballs posteriors. Així que des d’aquí, aprofito també
per dir: MOLTES GRÀCIES ANA APARICIO!!
Us deixo
una fotografia que vaig fer de la preparació de la sessió d’aquest dia. Busqueu-me
a veure si em trobeu... que jo hi surto!
 |
| Sala preparada per a la sessió. Imatge d'elaboració propia. |
Petonets
i... fins un altre!
Patricia Pinar Roig.
☺♥♫
No hay comentarios:
Publicar un comentario