El pirata Barbacoa, el Zombie de les mandarines, els astronautes, les famílies i els acomiadaments...

Hola de nou i per darrer cop!

Avui és un dia molt trist, avui acaben les meves pràctiques i també aprofitaré per tancar aquest bloc.

La meva tutora ha convocat a les 5 de la tarda a tots els pares dels astronautes en una reunió en la que m’ha fet partícip.

La reunió ha tingut lloc a la pròpia aula. Si recordeu les meves pràctiques anteriors, la reunió s’havia realitzat en el menjador del centre, de forma que tots els pares i mares tinguessin prou cadires per asseure’s i fos un espai més obert. Aquest cop s’ha realitzat a l’aula, tal com vaig esmentar que seria més significatiu per als pares: al mateix espai on es desenvolupen els seus fills i filles, asseguts a les mateixes cadires.

L’aula s’ha disposat en forma d’assemblea, en rodona, de forma que tots ens vèiem les cares i podíem parlar per a tots. Això afavoreix molt més a l’hora de relacionar-se, ja que dona oportunitat per que tots els pares es vegin, fet que no passa sovint ja que hi ha nens que van en autobús i altres que queden a menjador.

Però a mi també m’ha servit molt per poder acomiadar-me de les famílies que m’han donat la oportunitat de poder aprendre amb els seus fills. I a ells, a conèixer-me, ja que molts havien escoltat el meu nom, però encara no m’havien vist. I encara que ha set un moment molt curt en comparació a tot el temps que porto amb els infants, he tingut oportunitat de parlar amb ells.

La meva tutora tenia alguns punts a comentar en la reunió: com és el treball per projectes, quin era el projecte de filosofia 3/18, entre altres. Després, alguns m’han volgut donar l’enhorabona i les gràcies per un detall d’acomiadament que els hi havia fet als astronautes. Aquest ha set el punt on la meva tutora m’ha dit que els hi expliqués allò que he fet.

Doncs bé, el meu detall d’acomiadament als astronautes ha set un conte on apareixien tots els nens i nenes del grup i un iman de nevera en forma de nau espacial amb el seu nom i la seva foto.

Al conte, a més dels infants apareixien dos personatges més: el pirata barbacoa i el zombie de les mandarines.

Això ha set el que he hagut d’explicar als pares, ja que aquests són dos personatges que han aparegut de diferents converses amb els infants. El primer, el pirata, durant la invenció d’un conte on hi havia un pirata al que van anomenar Barbacoa i la meva tutora i jo no vam poder aguantar-nos les ganes de riure per l’originalitat del nom.

El següent, el zombie de les mandarines, per un malentès mentre contàvem un conte. El conte es deia “el somni de la ballarina”. Quan vam preguntar si algú sabia què era un somni, una nena angles va dir que un zombie, com les monster high. Però no va acabar allí la cosa, perquè després d’explicar-ho, a meitat conte un nen va preguntar que en quin moment apareixia el zombie, fet que ens va fer riure sense poder parar de nou.

És per això que en aquest conte no podia faltar cap d’ells... i ja us podeu imaginar el riure dels pares quan els hi contava d’on havíen dortit... de fet us deixo el conte per a que el disfruteu...

NO ÉS UNA HISTÒRIA... ÉS LA HISTÒRIA! Hi havia una vegada, un pirata molt afamegat que es deia Pirata Barbacoa. Tenia tanta gana, tanta gana que va pensar que podria menjar... i se li va antullar una cosa que no sabia com es deia. En Barbacoa va començar a cridar: -           Vull menjar! Vull menjar!! Prop d’on vivia en Barbacoa hi havia una tribu astronauta formada només per nens i nenes que sentiren els seus crits. Tres d’ells, que es deien Judit, Lucas i Emma es van atracar i li van dir al pirata Barbacoa: -          Nosaltres tenim galetes... en vols una? En Barbacoa, agraït per la bona intenció dels nens els hi va dir: -          La vostra galeta m’al·lucina... però no es sembla al que jo volia! Els nens tornaren amb la seva tribu i explicaren a la resta el problema del pirata. Més tard, en Lluc, en Sergio i na Sara es trobaren un coco davall d’un cocoter mentre jugaven. Van pensar que potser aquell coco podria animar al pirata Barbacoa i van anar a cercar-lo. -          Pirata Barbacoa, hem trobat un coco! Te’l portem per animar-te! El pirata es va mirar aquell coco... però ni de lluny semblava allò que cercava! I donant les gràcies per la seva fruita els hi va dir als nens: -          El vostre coco m’al·lucina... però no es sembla al que jo volia! Els nens, doncs, tornaren amb la resta de la tribu per explicar que la idea del coco tampoc havia funcionat. Mentre els tres amics explicaven, na Nayara, na Andrea i a en Jacob van pensar que tenien uns iogurts deliciosos que havien anat a comprar. I es van apropar al pirata Barbacoa per oferir-li. El pirata, mirava el iogurt... però tampoc era allò que volia menjar. Així que agraït de nou per l’esforç dels nens els hi va dir: -          El vostre iogurt m’al·lucina... però no es sembla al que jo volia! Els nens tornaren amb la tribu per dir que el iogurt tampoc era el que en Barbacoa volia. A l’hora d’esmorzar, na Noa, n’Evan i na Hera van veure que a les seves carmanyoles hi havia maduixes. Van pensar que podrien oferir-ne un parell al pirata. N’agafaren una i s’acostaren a ell. El pirata va veure la maduixa i va dir que allò tampoc era el que volia i agraït de nou va dir: -          La vostra maduixa m’al·lucina... però no es sembla al que jo volia! Els amics tornaren amb la resta i digueren que la maduixa tampoc li servia al pirata. Preocupats per que en Barbacoa no es morís de gana, en Marc, na Martina i na Mar varen dir que provarien amb una cosa més senzilla, una que agradés a tots: un plàtan! Agafaren un plàtan i anaren a veure al pirata Barbacoa, que en veure el plàtan va dir als nens que encara que tingués el color de l’or i semblés un tresor, no era el que ell volia... i va acabar dient: -          El vostre plàtan m’al·lucina...però no es sembla al que jo volia! Contents, perquè almenys el color si havia convençut al pirata, els tres amics tornaren amb la resta de la tribu a contar-ho. Mentre, n’Amber, en Fernando i na Valèria havien estat cercant altres coses que poguessin agradar al pirata com ametlles, pizza, donuts... Es van decidir a dur-li una pizza. Estaven molt segurs que era allò el que volia menjar en Barbacoa. Però quan van arribar van veure que la cara del pirata cada cop era més trista i que la pizza tampoc l’estava animant. En Barbacoa els hi va dir: -          La vostra pizza m’al·lucina... però no es sembla al que jo volia! Decebuts per la resposta, els amics tornaren amb el grup i després d’una llarga assemblea, en Gabriel, na Érika i n’Andreu van pensar que potser el que volia era el què deia el seu nom... carn torrada! La tribu va començar a torrar costelles, hamburgueses, pollastre... i quan ho van tenir tot en Lorenzo i en Nicolás es van encarregar de dur-li. Però el pirata Barbacoa va tornar a posar pegues dient... -          Aquesta carn torrada m’al·lucina... però no es sembla al que jo volia! Els nens tornaren amb la tribu i tots enfadats començaren a preguntar-se que podria ser allò que volia menjar el pirata Barbacoa. Na Nora va cridar: -          Crec que jo sé que li pot agradar a en Barbacoa... el conec molt bé... li agraden les mandarines! En Nilo, molt sorprès va contestar: -          Ara ho dius!? I qui pot tenir mandarines? Na Amber i en Sergio ho tenien claríssim: -          El nostre amic, el Zombie de les mandarines!!! – cridaren els dos a la vegada. Tots els astronautes anaren a buscar al Zombie de les mandarines i li explicaren que el pirata Barbacoa tenia gana i en volia menjar. El Zombie, encantat, li va donar un parell i en Barbacoa aquest cop va cridar: -          Aquesta mandarina és clementina i em fascina!! Es això el que somiava que engolia!! Quan tots havien menjat i estaven feliços van fer una gran festa i van ballar la cançó dels astronautes estrellats. FI

Per això, i per acabar, les etiquetes seran CENTRE, per l’organització d’aquest a l’hora de fer les reunions de pares, què he vist que era molt més significatiu que a l’altre centre de pràctiques degut a la filosofia de centre que tenen: tots fem comunitat educativa. I què millor forma que mostrar als pares que hi formen part, fent-los partícips del propi context de desenvolupament? A més a més, cal esmentar que faciliten als pares de bessons, que en anar-ne a una en tenen a prou ja què els conceptes que es desenvolupen en aquestes reunions són els mateixos per a les dues aules.

També vull esmentar la competència de FAMÍLIES, no només per la seva obvietat, sinó perquè he de dir que m’he sentit molt bé explicant allò referent als personatges del conte. Els pares m’han acceptat molt bé en tot moment i he estat molt còmoda parlant amb ells i he pogut notar la confiança que ja tenien en mi. Una llàstima que tot acabi just avui... Espero que les meves vivències us hagin resultat entretingudes, perquè per a mi, encara que se m’ha fet molt curt, ha set un plaer compartir-les amb vosaltres, amb els astronautes, amb les seves famílies i amb la meva tutora.

Gràcies a tots els que heu format part d’aquestes pràctiques, per haver-me fet gaudir-les, per tot el recolzament rebut i per tot el què he pogut aprendre.

A reveure ciber-nautes! Ha set un plaer!

Petonets i... fins aviat!

Patricia Pinar Roig.

☺♥♫