Hola
a tots i a totes!
Sóc na Patricia Pinar i us vull donar la benvolguda a tots al darrer bloc del grau d’educació infantil: el Pràcticum II. I sembla mentida, però ja quasi veig la llum al final del túnel, la llum que creia que no arribaria a veure mai.
Aquest any estic molt contenta, per diversos motius, la classe que m’ha tocat “els astronautes”, de quatre anys, són encantadors i m’han rebut de la millor forma possible (encara que tingués un poc de por al principi). D’altra banda, la meva felicitat es deu a què a les meves pràctiques he coincidit amb un grup meravellós de companyes de classe: na Laura Balanzat, na Toñi Bayón, na Rebeca de Celis i na Sonia Morenas. Déu les cria i elles s’ajunten... ja ho diuen.
M’encanta el grup de treball i m’encanta el centre: el CEIP L’Urgell, a Sant Josep, que encara que estigui lluny de casa, era la meva primera opció per la filosofia educativa de la que m’havien parlat. Una filosofia que es recull en un context rural i adreçat a que els infants, de tot arreu del món, coneguin allò que els envolta, la natura i els costums. Però això us ho aniré explicant en pròximes entrades.
Com he dit, la filosofia de treball d’aquest centre, encara que està en procés de canvi en alguns nivells, es basa en la individualització dels infants, els treball per racons i molts altres aspectes.
Avui, però, ens centrarem en els racons, ja que quan vaig arribar al centre va ser el primer del que hem van parlar. La frase va ser: “estem acabant de muntar els racons mesclats, perquè com decideixen els infants, encara hem d’acabar de donar-li l’enfocament que volem treballar”. No us puc explicar com va quedar la meva cara... conec quadres abstractes de Miró més fàcils d’explicar...
Què vol dir racons mesclats? Enfocament? Ai, ai... a quina assignatura he fet jo això!? Si... després del petit atac al cor que quasi em dona, n’Ana, la meva tutora, va explicar-me de què anava aquest enigma.
Els racons mesclats no són els mateixos racons d’aula. Els infants a l’Urgell fan filosofia 3/18, projectes i racons. La majoria de conceptes els adquireixen amb aquests últims. Els que es poden trobar a l’aula, s’enfoquen a l’aprenentatge de lectoescriptura i coneixements matemàtics com la sèrie numèrica o la lògica. Però els racons mesclats són un altre món.
Per començar, els infants dels dos grups de quatre anys, després de diverses assemblees conjuntes (si, els cinquanta junts) decideixen els racons que volen i la quantitat d’infants que hi poden anar a la vegada a cada un, però compte, que han de cabre el mateix número de “motos” que d’”astronautes”, sent doncs nombres pars 3 i 3, 2 i 2, 1 i 1, etc. Després arriba la part difícil com a docent: enfocar cada racó a un aspecte que es vol desenvolupar amb els infants perquè tal com em va contar n’Ana: “ells decideixen el racó, però l’enfocament el plantegem nosaltres i això és el que fa que un racó funcioni com nosaltres volem, amb l’objectiu que volem aconseguir, encara que sempre n’hi hagi després merament lúdics”.
Això em va cridar molt l’atenció i les ganes de les dues professores del nivell per a què funcioni em va encantar, perquè em va deixar molt sorpresa com van arribar a la conclusió que amb el racó de “cookie monster”, a més de fer galetes i treballar quantitats, també desenvolupen motricitat fina que, més tard, es veu reflectida en els traçats gràfics dels infants; com amb el racó de construccions de “lego”, no només treballen la motricitat gràcies a les peces petites, sinó les sèries matemàtiques amb exemples de construccions que els infants acaben reproduint per fer un vaixell, un cotxe o un camió.
Però on posem tot el que demanen? Que utilitzem per muntar aquests racons? Jo també tenia els meus dubtes, però amb l’autonomia que han aconseguit amb aquests infants saben que poden utilitzar les dues aules, l’entrada, els passadissos i el pati; ja que per organitzar, ja s’organitzen els nens amb plafons tan senzills com enganxar les seves fotos al plafó de cada racó, sabent ja si caben o no en aquell moment.
I no només això. També tenien dubtes, per exemple, amb el racó de “hoquei”. Doncs bé, cap problema, demanaren a la professora d’educació física de primària que els expliqui com podien fer-ho. La gran sorpresa quan aquesta docent va baixar amb un plafó explicatiu que els infants van entendre de seguida i amb material que els hi va deixar per construir el racó; establint així treball col·laboratiu entre els docents d’infantil i primària.
Doncs si, aquest va ser el primer bon sabor de boca que m’ha donat l’Urgell amb aquestes noves i darreres pràctiques. Per això, les primeres etiquetes que posaré són: ESPAIS I MATERIALS, perquè m’he adonat que amb l’autonomia que es pot aconseguir amb els infants, és indiferent el lloc on posis el racó si els objectius estan ben enfocats i cadascú sap que pot i que no pot fer a cada lloc i amb cada material.
També vull etiquetar l’ACTITUD ÈTICA DOCENT, perquè encara que haguessin pogut posar qualque tòpic als racons de “ball”, “pepes”, “maquillatge” o “lego”, per exemple (i que era el més fàcil), van voler adaptar-lo a tots els gustos amb disfresses de tot tipus, cases reciclades d’un projecte de construcció d’una maqueta anterior, fotografies de maquillatges de diverses cultures, o peces de construcció sense morfologia definida com un vaixell pirata o un castell medieval com els que es veuen a la televisió.
Que us sembla fins aquí? Us deixo algunes fotos de la quantitat de racons mesclats que tenen.
Sóc na Patricia Pinar i us vull donar la benvolguda a tots al darrer bloc del grau d’educació infantil: el Pràcticum II. I sembla mentida, però ja quasi veig la llum al final del túnel, la llum que creia que no arribaria a veure mai.
Aquest any estic molt contenta, per diversos motius, la classe que m’ha tocat “els astronautes”, de quatre anys, són encantadors i m’han rebut de la millor forma possible (encara que tingués un poc de por al principi). D’altra banda, la meva felicitat es deu a què a les meves pràctiques he coincidit amb un grup meravellós de companyes de classe: na Laura Balanzat, na Toñi Bayón, na Rebeca de Celis i na Sonia Morenas. Déu les cria i elles s’ajunten... ja ho diuen.
M’encanta el grup de treball i m’encanta el centre: el CEIP L’Urgell, a Sant Josep, que encara que estigui lluny de casa, era la meva primera opció per la filosofia educativa de la que m’havien parlat. Una filosofia que es recull en un context rural i adreçat a que els infants, de tot arreu del món, coneguin allò que els envolta, la natura i els costums. Però això us ho aniré explicant en pròximes entrades.
Com he dit, la filosofia de treball d’aquest centre, encara que està en procés de canvi en alguns nivells, es basa en la individualització dels infants, els treball per racons i molts altres aspectes.
Avui, però, ens centrarem en els racons, ja que quan vaig arribar al centre va ser el primer del que hem van parlar. La frase va ser: “estem acabant de muntar els racons mesclats, perquè com decideixen els infants, encara hem d’acabar de donar-li l’enfocament que volem treballar”. No us puc explicar com va quedar la meva cara... conec quadres abstractes de Miró més fàcils d’explicar...
Què vol dir racons mesclats? Enfocament? Ai, ai... a quina assignatura he fet jo això!? Si... després del petit atac al cor que quasi em dona, n’Ana, la meva tutora, va explicar-me de què anava aquest enigma.
Els racons mesclats no són els mateixos racons d’aula. Els infants a l’Urgell fan filosofia 3/18, projectes i racons. La majoria de conceptes els adquireixen amb aquests últims. Els que es poden trobar a l’aula, s’enfoquen a l’aprenentatge de lectoescriptura i coneixements matemàtics com la sèrie numèrica o la lògica. Però els racons mesclats són un altre món.
Per començar, els infants dels dos grups de quatre anys, després de diverses assemblees conjuntes (si, els cinquanta junts) decideixen els racons que volen i la quantitat d’infants que hi poden anar a la vegada a cada un, però compte, que han de cabre el mateix número de “motos” que d’”astronautes”, sent doncs nombres pars 3 i 3, 2 i 2, 1 i 1, etc. Després arriba la part difícil com a docent: enfocar cada racó a un aspecte que es vol desenvolupar amb els infants perquè tal com em va contar n’Ana: “ells decideixen el racó, però l’enfocament el plantegem nosaltres i això és el que fa que un racó funcioni com nosaltres volem, amb l’objectiu que volem aconseguir, encara que sempre n’hi hagi després merament lúdics”.
Això em va cridar molt l’atenció i les ganes de les dues professores del nivell per a què funcioni em va encantar, perquè em va deixar molt sorpresa com van arribar a la conclusió que amb el racó de “cookie monster”, a més de fer galetes i treballar quantitats, també desenvolupen motricitat fina que, més tard, es veu reflectida en els traçats gràfics dels infants; com amb el racó de construccions de “lego”, no només treballen la motricitat gràcies a les peces petites, sinó les sèries matemàtiques amb exemples de construccions que els infants acaben reproduint per fer un vaixell, un cotxe o un camió.
Però on posem tot el que demanen? Que utilitzem per muntar aquests racons? Jo també tenia els meus dubtes, però amb l’autonomia que han aconseguit amb aquests infants saben que poden utilitzar les dues aules, l’entrada, els passadissos i el pati; ja que per organitzar, ja s’organitzen els nens amb plafons tan senzills com enganxar les seves fotos al plafó de cada racó, sabent ja si caben o no en aquell moment.
I no només això. També tenien dubtes, per exemple, amb el racó de “hoquei”. Doncs bé, cap problema, demanaren a la professora d’educació física de primària que els expliqui com podien fer-ho. La gran sorpresa quan aquesta docent va baixar amb un plafó explicatiu que els infants van entendre de seguida i amb material que els hi va deixar per construir el racó; establint així treball col·laboratiu entre els docents d’infantil i primària.
Doncs si, aquest va ser el primer bon sabor de boca que m’ha donat l’Urgell amb aquestes noves i darreres pràctiques. Per això, les primeres etiquetes que posaré són: ESPAIS I MATERIALS, perquè m’he adonat que amb l’autonomia que es pot aconseguir amb els infants, és indiferent el lloc on posis el racó si els objectius estan ben enfocats i cadascú sap que pot i que no pot fer a cada lloc i amb cada material.
També vull etiquetar l’ACTITUD ÈTICA DOCENT, perquè encara que haguessin pogut posar qualque tòpic als racons de “ball”, “pepes”, “maquillatge” o “lego”, per exemple (i que era el més fàcil), van voler adaptar-lo a tots els gustos amb disfresses de tot tipus, cases reciclades d’un projecte de construcció d’una maqueta anterior, fotografies de maquillatges de diverses cultures, o peces de construcció sense morfologia definida com un vaixell pirata o un castell medieval com els que es veuen a la televisió.
Que us sembla fins aquí? Us deixo algunes fotos de la quantitat de racons mesclats que tenen.
...
Això promet, eh? Heu vist que bé ens ho passem?
Fins i tot nosaltres encara que no poguem fer com els nens i nenes...
Ens
veiem aviat amb moltes més coses!!
Petonets i fins un altre!
Petonets i fins un altre!
Patricia Pinar Roig.
☺♥♫
No hay comentarios:
Publicar un comentario