Ja tornem a ser per
aquí i avui us vaig a contar una gran experiència que he tingut la oportunitat
de viure amb el meu grup-classe i la meva tutora.
La setmana passada
vaig endinsar-me en el món dels astronautes, dels coets i de l’espai. Els
infants de la meva aula, els astronautes de 4 anys, estan fent un projecte
sobre els coets. El que volen saber és com són les naus espacials per dins.
Personalment, m’hauria agradat començar el projecte amb ells, de bell nou, però
he arribat que ja tenien el projecte començat.
Sobre les seves
hipòtesis, n’hi ha de tot tipus: que tenen volants com els dels cotxes, que els
seients porten cinturons, que hi ha un micròfon pel que dius el que vols i te
surt per un cable, etc. Però encara hem d’esbrinar moltes coses sobre com són
les naus espacials per dins per construir-ne una. El que si sabem és que volar,
volar... no volarà... perquè a en Nico li fa por estar tan lluny de sa mare, en
Nilo diu que com no coneixem l’espai ens podríem perdre i na Nayara pensa que
és millor que no voli perquè ningú de nosaltres sap conduir una nau espacial.
Així i tot en farem
una per poder jugar-hi a classe, encara no sabem com perquè hem de pensar d’on
traurem tota la informació necessària per començar a crear la nostra pròpia
nau. De moment, en l’assemblea hem pensat que podem enviar una nota als pares
per si saben alguna cosa (i ja l’hem fet), cercar per Internet o també hem
pensat que podríem anar a la biblioteca de primària per veure si allà tenen
algun llibre que parli sobre les naus
espacials.
En aquest moment,
li vaig proposar a n’Ana, la meva tutora, que què li semblava que fes
vídeo/conte audiovisual sobre la vida dels astronautes. La idea li va semblar
ideal, les dues pensàvem que els hi podria ser molt significatiu i que,
adaptant el vocabulari, podrien entendre moltes més coses que llegint-los un
llibre o veient vídeos amb un vocabulari molt tècnic.
Així que m’hi vaig
posar. Per fi podria col·laborar en el projecte que havia agafat començat, fet
que m’il·lusionava moltíssim. I també podria mostrar la meva habilitat
audiovisual, aquesta que certs mestres m’han dit que no tenia assolida... El
que no sabia era tot el que comporta posar tot el “Discovery Channel” i els documentals
de “Así se hace” en llenguatge de 4 anys, ni com era de complicat explicar-li a
infants de 4 anys que a l’espai les coses volen perquè no hi ha una cosa que es
diu gravetat. GRAVETAT! Us recordeu quan ho vàreu aprendre vosaltres? Intenteu
explicar-li què és la gravetat a un nen a veure si us és fàcil...
Després de pensar
que m’havia precipitat massa amb la meva proposta, vaig aconseguir com fer-ho
entendre... ara el meu dubte era el següent: la durada del vídeo. El faig llarg
i explicatiu de forma que ho entenguin d’una, o el faig curt i condensat de
forma que es pugui veure totes les vegades que vulguin i que es pugui anar
parant i explicant? No us cregueu que és fàcil.
Vaig optar per
fer-lo curt, tractant d’explicar tot allò que sabia que tenien curiositat: com
es preparen els astronautes, com s’enlaira la nau (amb compte enrere i tot),
com porten a terme les rutines a la nau i com fan els experiments els
astronautes i com torna a la Terra el coet.
Quan la meva tutora
el va veure, es va quedar bocabadada. Va dir-me si el podia posar a l’ordinador
de l’aula per a què els infants els veiessin quan volguessin. Inclús la mestra
de suport l’utilitza per apropar més el nen amb necessitats als coneixements de
la resta del grup.
El que més
m’emociona d’això no és la valoració positiva de les mestres, que també; sinó
el veure com a les assemblees dels projectes els infants diuen coses que
apareixen al vídeo perquè ho recorden i els hi ha cridat l’atenció. M’emociona
molt veure com els nens aprenen amb una cosa que he fet jo i de poder utilitzar
una eina com la PDI que la meva tutora, sigui pel que sigui, no utilitza molt
sovint.
Així doncs, les
etiquetes d’aquesta entrada seran: DISSENY, ja què he set jo la que ha agafat
la iniciativa de fer el vídeo que ha acabat ajudant moltíssim als infants en el
seu projecte; i TREBALL COL·LABORATIU, ja què per fi he aconseguit endinsar-me
de tot al projecte que estan realitzant, sentint-me una astronauta més i deixant
de banda la simple observació d’activitats i sent jo la que en proposa de noves
i innovadores.
Espero que això
continuï així, perquè cada cop més m’encanta el meu grup i la meva labor docent
dintre de l’aula.
Us deixo el vídeo
que he fet... Espero us agradi!
Petonets
i fins un altre “ciber-nautes”!!
Patricia Pinar Roig.
☺♥♫
No hay comentarios:
Publicar un comentario