Proves de matemàtiques: participar en avaluacions!

Hola de nou a tots i a totes!

Avui us vull parlar de les proves de matemàtiques al nivell de 4 anys.

Quan vaig començar les pràctiques, tant les proves de lecto-escriptura com les de matemàtiques estaven a punt de ser passades ja què les avaluacions el segon trimestre estaven a punt de començar.

Em feia molta il·lusió veure com eren unes proves com aquestes, però sabia que jo no podria passar proves com aquestes. La meva tutora, na Ana, va explicar-me com es portaven a terme aquestes proves i quan vaig preguntar si volia que l’ajudés, va dir-me que les proves de lecto-escriptura les volia passar ella perquè li interessava molt veure el desenvolupament que havien fet els infants des del començament del curs fins ara.

No obstant això, quan va veure el meu interès per aquestes tasques, va dir-me que si volia passar jo les de matemàtiques. Jo, molt agraïda i il·lusionada vaig acceptar de bon grau. Ella va explicar-me que havien de fer els infants en cada prova i com havia d’avaluar... i va deixar-me amb un llistat de nens que havia d’anar agafant de dos en dos per passar aquestes proves.

En un primer moment vaig pensar que em faria molta il·lusió col·laborar en aquesta avaluació... més tard vaig arribar a creure que no se com m’ho faria. Em trobava davant d’un arma de doble caire. La il·lusió de fer aquestes proves es veia eclipsada per la por de fer-ho malament, de no saber com fer entendre els infants l’activitat sense dir la resposta i d’avaluar de forma correcta a cada nen (encara que després n’Ana em supervisaria).

Les proves que havia de passar consistien en dues fitxes, una on havien de representar de grafia a quantitat (Fig. 1a i 1b), i una segona on havien de representar de quantitat a grafia (Fig. 2a i 2b). En el nostre cas, per fer-ho més significatiu pels infants, les proves estaven ambientades al nom de grup: els astronautes.


Fig. 1a



Fig. 1b

Fig. 2a

Fig. 2b

Un cop ja vaig estar passant les proves, vaig veure que hi ha moltes formes per enganxar al nen o la nena a fer la feina i incitar-lo a pensar. Les avaluacions per altre banda van costar-me un poc més. Em vaig trobar davant d’un gran dilema per mi... el fet de no entendre jo com un infant pot entendre la quantitat cinc sense entendre la quantitat tres abans. O pitjor encara... com podien comptar la quantitat tres, escriure un quatre... o no saber copiar la grafia cinc. Mil milions de mals de caps que s’esdevingueren en aquell moment i que no seria capaç d’expressar perquè ni jo mateixa entenc el que no entenc.

Més tard vaig arribar a comprendre la diferència entre el traçat, la motricitat, la capacitat d’abstracció i associació, i moltes altres dades que si, em sonaven de haver-ho vist a classe, però com no ho havíem posat en pràctica no havia acabat d’assimilar ni acomodar...

Per tant, les etiquetes d’avui seran: COL·LABORACIÓ, ja que he ajudat a passar les proves d’avaluació del segon trimestre, en aquest cas les de matemàtiques; i APRENENTATGE AUTÒNOM, ja què n’Ana va explicar-me en què consistia cada prova i vaig ser jo qui les va passar cercant les estratègies necessàries per no dir respostes i fer pensar els infants.

Espero que us sigui igual d’interessant que a mi!

Petonets i... fins aviat!

Patricia Pinar Roig

☺♥♫